Qu\u00e8 \u00e9s una s\u00e8rie de culte? Quant de temps ha de passar i quina empremta ha de deixar per ser considerada com a tal? The Prisoner<\/strong> <\/em>(1967-1968) va ser, sobretot, un experiment. El d’un actor cansat d’interpretar sempre el mateix paper, i que en aquesta ocasi\u00f3 agafaria les regnes de la creaci\u00f3, a m\u00e9s de protagonitzar-lo. Un experiment que barrejava el thriller d’espionatge amb una soluci\u00f3 psicod\u00e8lica<\/strong>\u00a0ambientada en un lloc sense cartografiar anomenat The Village<\/strong>, meitat pres\u00f3, meitat “ciutat de vacances” d’est\u00e8tica kitsch, amb aspecte d’utopia.<\/p>\n Com defineix de forma excel\u00b7lent Enric Ros<\/strong> al seu article Patrick McHoogan, el hombre de otro lugar<\/em><\/a>, “The Village \u00e9s un no-lloc entranyable i alhora pertorbador, un Guant\u00e1namo disfressat de Marina D’Or o, si ho prefereixen, una Disneyl\u00e0ndia per a ex-espies, un espai al\u00b7leg\u00f2ric que sembla una simulaci\u00f3 baudrillardiana de la “sobremodernitat<\/em>“. I atrapat en ell, un agent secret de tall cl\u00e0ssic que haur\u00e0 d’arribar al cau del conill d’aquesta fantasia del “capitalisme d’atraccions”. Una obra mestra avan\u00e7ada al seu temps que va impregnar de forma incalculable les s\u00e8ries dist\u00f2piques que avui devorem sense parar.<\/p>\n